Equador

Hola a tots i a totes,




Ja han passat uns mesos des de que aquest meravellós projecte va començar. Demano disculpes per a no haver penjat abans però és que entre que al gener es van acostar els exàmens i el febrer era el mes de preparació del carnaval de Palamós no he Trobat el temps oportú per a actualitzar-lo. Us faré un petit resum de algunes coses que hem anat fent aquests mesos.

Quasi cada cap de setmana, en Patrick i jo ens hem vist. Sobretot durant les festes de Nadal: cada dia ens trobàvem pel carrer i ens paràvem a parlar de com ens anava tot. Després de les vacances, vam fer l'amic invisible amb els altres mentorats i les seves mentores . Ens vam trobar un matí al bar Mònica de Palamós; vam esmorzar i tot seguit començà el famós joc del amic invisible. Tothom va estar molt content i sorprès pels petits detalls que cadascú va preparar a qui li havia tocat (prèviament vam fer un berenar per a escollir de la manera tradicional el nostre amic invisible) ja que a diferència de l'amic invisible que es fa a l'escola, ningú sabia "qui li feia a qui". Casualment, jo era l'amiga invisible del meu mentorat, en Patrick, i el meu amic invisible era en Marcos.

Les dos últimes setmanes de gener van estar totalment negades d'exàmens i com molt bé va entendre en Patrick no vam quedar. Quan van acabar els nostres estimadíssims exàmens ens vam veure algunes tardes per a passejar i anar a berenar. Fa poques setmanes en Patrick i jo vam decidir anar a fer una visita al Museu de la Pesca de Palamós on tenia lloc una exposició d'escultures marines fetes amb materials reciclats i ja de passada vam visitar el museu ja que en Patrick mai l'havia visitat. Per sorpresa meva, en Patrick, va sortir meravellat de l'exposició i també del museu. L'exposició d'escultures marines era molt curiosa ja que quan t'acostaves a una de les figures, per exemple, la del cranc, es movia; tenia un sensor que detectava el moviment, i també la del peix globus que tenia un sistema que, a partir d'una manxa, inflava un globus que tania dintre del seu cos. A l'entrada de l'exposició hi havia uns petits dossiers que contenien algunes activitats sobre aquesta: relacionar les figures amb el seu mot en català, trobar els materials amb els que estaven fetes , entre altres. La veritat és que fins i tot jo vaig aprendre ja que alguns noms de peixos i altres animals marins no els sabia, per a en Patrick va ser una nova forma de aprendre algunes paraules en català molt divertida i amena. Ja que estàvem al museu i en Patrick no l'havia visitat mai, vaig fer-li de "guia turística" amateur i li vaig ensenyar i explicar les coses del museu que a mi m'agradaven més i trobava més interessants: les maquetes dels diferents tipus de pesca, els estris més corrents per a la captura de marisc, les fotos antigues, el bonic veler que hi ha al centre, els objectes antics que s'havien trobat al fons del mar, i tots els noms dels peixos que es poden arribar a pescar per la nostra contrada. Com a curiositat dir que el peix que m'agrada més de menjar i que aquí és molt car, segons en Patrick, a República Dominicana n'hi ha molt!. Sortint del museu vam anar a fer una volta pel moll i li vaig explicar que, els meu besavi i la seva família van ser els pioners de la pesca a Palamós. Van comprar la barca que li van posar per nom Felipe i també Besivina, encara ara actives.


Ja per acabar, dir que properament farem una trobada tots els mentors i mentorats de Palamós que consistirà en jugar a Tennis.

Versió equivalent del Corrector valencià a Softvalencià

Inicis

Hola a tots i a totes!

 M'agradaria fer-vos quatre pinzellades del primer mes d'aquest projecte. El dia de la presentació va ser realment emocionant. Una mica abans de les cinc de la tarda, vaig anar a tocar-li el timbre a l'Aroa i minuts després ens disposàvem a entrar a les oficines del Pla de barris. Un cop a dins, una mica nervioses, vam saludar a les altres mentores i poc després veiérem els nostres mentorats. A les seves cares, al igual que les nostres, s’hi dibuixaven nervis i emoció. Un cop asseguts, vam escoltar unes paraules  sobre el projecte. Mentre escoltàvem, era inevitable anar mirant-nos els uns als altres i imaginar quin seria el nostre mentorat, o en el cas dels mentorats, quina seria la seva mentora. Uns minuts més tard arribà l’hora de la veritat. A partir d’un senzill joc, les parelles de les mentores i els mentorats s’anaven ajuntant i coneixent. En Patrick em va preguntar si m’agradava ballar i li vaig dir que sí, amb aquesta resposta ell ja va saber que jo era la seva mentora. Després d’una petita conversa em va presentar a la seva mare i després vaig conèixer en Marcos, el mentorat de l’Aroa, amb els que en Patrick i jo realitzem la majoria de les sortides.  

El primer dissabte, només un dia després d’haver-nos conegut, en Marcos, l’Aroa, en Patrick i jo vam decidir anar a les fires de Girona. Tot i que encara no ens coneixíem  prou bé, ens ho vam passar genial. Em va agradar molt donar una volta per la fira i pujar a algunes atraccions tots quatre. Quan quasi ja s’acabava la tarda vam fer una última parada per anar a berenar. El segon dissabte que ens vam trobar, va ser per anar al cinema. En Patrick i jo vam quedar una estona abans per anar a fer una volta per Palamós. Tot caminant pel passeig ell em va explicar com li anava tot per Palamós y jo li explicava, entre altres coses,  les meves aventures a la feina d’aquest estiu. Quan ja va ser l’hora, l’Aroa i en Marcos ens esperaven a Can Romero. Unes crispetes dolces per en Patrick i per mi i unes de salades per l’Aroa i en Marcos. La pel·lícula va estar prou bé, una comèdia bastant entretinguda. Cada cop ens ho passem més bé junts. El tercer dissabte li va tocar el torn a la bolera de Platja D’Aro. Molt divertit. Per últim, diumenge passat vam decidir anar a veure un partit de bàsquet a l’escola Vedruna ja que tan en Marcos com en Patrick els hi agrada molt. Després del partit vam fer una divertida passejada pel passeig. De moment l’experiència està resultant gratificant i molt enriquidora.

Fins aviat.