Hola a tots i a totes,
Ja han passat uns mesos des de que aquest meravellós projecte va començar. Demano disculpes per a no haver penjat abans però és que entre que al gener es van acostar els exàmens i el febrer era el mes de preparació del carnaval de Palamós no he Trobat el temps oportú per a actualitzar-lo. Us faré un petit resum de algunes coses que hem anat fent aquests mesos.
Quasi cada cap de setmana, en Patrick i jo ens hem vist. Sobretot durant les festes de Nadal: cada dia ens trobàvem pel carrer i ens paràvem a parlar de com ens anava tot. Després de les vacances, vam fer l'amic invisible amb els altres mentorats i les seves mentores . Ens vam trobar un matí al bar Mònica de Palamós; vam esmorzar i tot seguit començà el famós joc del amic invisible. Tothom va estar molt content i sorprès pels petits detalls que cadascú va preparar a qui li havia tocat (prèviament vam fer un berenar per a escollir de la manera tradicional el nostre amic invisible) ja que a diferència de l'amic invisible que es fa a l'escola, ningú sabia "qui li feia a qui". Casualment, jo era l'amiga invisible del meu mentorat, en Patrick, i el meu amic invisible era en Marcos.
Les dos últimes setmanes de gener van estar totalment negades d'exàmens i com molt bé va entendre en Patrick no vam quedar. Quan van acabar els nostres estimadíssims exàmens ens vam veure algunes tardes per a passejar i anar a berenar. Fa poques setmanes en Patrick i jo vam decidir anar a fer una visita al Museu de la Pesca de Palamós on tenia lloc una exposició d'escultures marines fetes amb materials reciclats i ja de passada vam visitar el museu ja que en Patrick mai l'havia visitat. Per sorpresa meva, en Patrick, va sortir meravellat de l'exposició i també del museu. L'exposició d'escultures marines era molt curiosa ja que quan t'acostaves a una de les figures, per exemple, la del cranc, es movia; tenia un sensor que detectava el moviment, i també la del peix globus que tenia un sistema que, a partir d'una manxa, inflava un globus que tania dintre del seu cos. A l'entrada de l'exposició hi havia uns petits dossiers que contenien algunes activitats sobre aquesta: relacionar les figures amb el seu mot en català, trobar els materials amb els que estaven fetes , entre altres. La veritat és que fins i tot jo vaig aprendre ja que alguns noms de peixos i altres animals marins no els sabia, per a en Patrick va ser una nova forma de aprendre algunes paraules en català molt divertida i amena. Ja que estàvem al museu i en Patrick no l'havia visitat mai, vaig fer-li de "guia turística" amateur i li vaig ensenyar i explicar les coses del museu que a mi m'agradaven més i trobava més interessants: les maquetes dels diferents tipus de pesca, els estris més corrents per a la captura de marisc, les fotos antigues, el bonic veler que hi ha al centre, els objectes antics que s'havien trobat al fons del mar, i tots els noms dels peixos que es poden arribar a pescar per la nostra contrada. Com a curiositat dir que el peix que m'agrada més de menjar i que aquí és molt car, segons en Patrick, a República Dominicana n'hi ha molt!. Sortint del museu vam anar a fer una volta pel moll i li vaig explicar que, els meu besavi i la seva família van ser els pioners de la pesca a Palamós. Van comprar la barca que li van posar per nom Felipe i també Besivina, encara ara actives.
Ja per acabar, dir que properament farem una trobada tots els mentors i mentorats de Palamós que consistirà en jugar a Tennis.
Ja han passat uns mesos des de que aquest meravellós projecte va començar. Demano disculpes per a no haver penjat abans però és que entre que al gener es van acostar els exàmens i el febrer era el mes de preparació del carnaval de Palamós no he Trobat el temps oportú per a actualitzar-lo. Us faré un petit resum de algunes coses que hem anat fent aquests mesos.
Quasi cada cap de setmana, en Patrick i jo ens hem vist. Sobretot durant les festes de Nadal: cada dia ens trobàvem pel carrer i ens paràvem a parlar de com ens anava tot. Després de les vacances, vam fer l'amic invisible amb els altres mentorats i les seves mentores . Ens vam trobar un matí al bar Mònica de Palamós; vam esmorzar i tot seguit començà el famós joc del amic invisible. Tothom va estar molt content i sorprès pels petits detalls que cadascú va preparar a qui li havia tocat (prèviament vam fer un berenar per a escollir de la manera tradicional el nostre amic invisible) ja que a diferència de l'amic invisible que es fa a l'escola, ningú sabia "qui li feia a qui". Casualment, jo era l'amiga invisible del meu mentorat, en Patrick, i el meu amic invisible era en Marcos.
Les dos últimes setmanes de gener van estar totalment negades d'exàmens i com molt bé va entendre en Patrick no vam quedar. Quan van acabar els nostres estimadíssims exàmens ens vam veure algunes tardes per a passejar i anar a berenar. Fa poques setmanes en Patrick i jo vam decidir anar a fer una visita al Museu de la Pesca de Palamós on tenia lloc una exposició d'escultures marines fetes amb materials reciclats i ja de passada vam visitar el museu ja que en Patrick mai l'havia visitat. Per sorpresa meva, en Patrick, va sortir meravellat de l'exposició i també del museu. L'exposició d'escultures marines era molt curiosa ja que quan t'acostaves a una de les figures, per exemple, la del cranc, es movia; tenia un sensor que detectava el moviment, i també la del peix globus que tenia un sistema que, a partir d'una manxa, inflava un globus que tania dintre del seu cos. A l'entrada de l'exposició hi havia uns petits dossiers que contenien algunes activitats sobre aquesta: relacionar les figures amb el seu mot en català, trobar els materials amb els que estaven fetes , entre altres. La veritat és que fins i tot jo vaig aprendre ja que alguns noms de peixos i altres animals marins no els sabia, per a en Patrick va ser una nova forma de aprendre algunes paraules en català molt divertida i amena. Ja que estàvem al museu i en Patrick no l'havia visitat mai, vaig fer-li de "guia turística" amateur i li vaig ensenyar i explicar les coses del museu que a mi m'agradaven més i trobava més interessants: les maquetes dels diferents tipus de pesca, els estris més corrents per a la captura de marisc, les fotos antigues, el bonic veler que hi ha al centre, els objectes antics que s'havien trobat al fons del mar, i tots els noms dels peixos que es poden arribar a pescar per la nostra contrada. Com a curiositat dir que el peix que m'agrada més de menjar i que aquí és molt car, segons en Patrick, a República Dominicana n'hi ha molt!. Sortint del museu vam anar a fer una volta pel moll i li vaig explicar que, els meu besavi i la seva família van ser els pioners de la pesca a Palamós. Van comprar la barca que li van posar per nom Felipe i també Besivina, encara ara actives.
Ja per acabar, dir que properament farem una trobada tots els mentors i mentorats de Palamós que consistirà en jugar a Tennis.
Versió equivalent del Corrector valencià a Softvalencià
